Tot va començar el 13 de setembre a Arenys de Munt, es feia el primer referèndum no vinculant per la independència on la pregunta, al igual que que la que tenen prevista fer els escocesos en 2014, és clara i només té dues possibles solucions, el si o el no: està d'acord amb que la nació catalana esdevingui en un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea? Van votar un 49% dels residents majors de 16 anys i la resposta va ser una clara victòria amb el 96,2% dels vots a favor i tan sols un 2,3% de vots en contra, el 1,1% restant van ser vots en blanc.A l'any següent més de 350 municipis els van imitar. Tot i no ser un referèndum vinculant va donar lloc a una pregunta: Perquè no en fem un "de debò"?
Des de 1905 fins a dia d'avui s'han dut a terme 27 referèndums vinculants al món i cap d'ells ha sigut català, no perquè no ho haguem desitjat sinó perquè mai hem tingut el dret a fer-ho. Som un país que actualment estem dins d'Espanya, un país que forma part de la Unió Europea i on suposadament tenim ple dret a decidir democràticament el nostre futur. La realitat però, és ben diferent. Tenim un constitució feta durant la transició que es basa en la unitat dels seus territoris i que segons sembla només es pot modificar si la nostra amiga UE ens ho mana, no quan el poble ho vol...
En aquestes eleccions el dret a decidir està inclòs en molts dels programes electorals de Catalunya tot i que des de el govern central ja s'ha dit que això seria il·legal, fixeu-vos si en són de cívics que diuen que vivim en plena democràcia, quan en realitat se'ns veta un dret democràtic. Espero sincerament que si guanya algun d'aquests partits que prometen el dret a decidir,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada